Articles

Justificació - avaluació 360: una aplicació a l'educació emocional

Els professionals que s'han preocupat per portar a la pràctica programes o activitats d'educació emocional es troben amb dificultats per obtenir dades que permetin comprovar si aquesta experiència ha aportat alguna millora. Gran part d'aquestes dificultats provenen de la complexitat de l'educació emocional (Bisquerra, 2000) i de l'avaluació de les competències emocionals. D'altra banda hi ha una manca de propostes avaluatives que responguin als objectius específics que realment es treballen.
L'avaluació de les competències emocionals a partir de l'autoinforme s'accepta com una forma possible d'avaluació en el cas de les emocions. Per a molts és de les més versemblants, per no dir l'única (Plutchik i Kellerman, 1989). No obstant això, és evident la possibilitat de distorsió de la realitat que es pot produir quan ens basem en valoracions subjectives. Això és molt més acusat quan es treballa amb adolescents. Una alternativa per defugir aquesta situació és que l'autoinforme es completi amb les opinions d'altres persones que coneixen al subjecte. Per exemple, en l'educació formal pot ser de gran utilitat la valoració del professorat, així com les opinions dels companys.
L'anàlisi de resultats basat en les opinions del professorat té punts forts i febles. Els forts es refereixen al fet que el professorat coneix bé l'alumnat i està ben informat dels seus progressos. Alhora, el professorat pot tenir el biaix dels interessos creats respecte a l'èxit del programa (tant a favor com en contra). Quan es sospita que això pot passar s'han de prendre mesures de diferents informants per calibrar la fiabilitat de les dades.
En conclusió, es pot afirmar que l'avaluació de les competències emocionals i dels programes d'educació emocional presenta serioses dificultats. Qualsevol dels instruments i estratègies habituals, tant quantitatius com qualitatius, independentment de la font d'informació (alumnat, professorat, família, amics) són incomplets i insuficients. El problema no és exclusiu de les competències emocionals, sinó de tot tipus de competències. Per aquest motiu s'estan buscant alternatives als instruments tradicionals per valorar les competències amb més objectivitat.
Arran de les consultes que arriben al GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) del Departament MIDE de la Universitat de Barcelona, ​​hem constatat que creix l'interès per conèixer tècniques d'avaluació en l'àmbit de l'educació emocional. Si més no, al mateix ritme en què s'incrementa la disponibilitat de recursos i materials didàctics per a l'educació emocional ad hoc per als diferents nivells educatius (López, 2003; Renom, 2003; Pascual i Cuadrado, 2001; Güell i Muñoz, 2003) . La utilització d'aquests recursos ve acompanyada d'una necessària reflexió sobre els efectes que l'aplicació de diverses activitats i programes d'educació emocional tenen en el desenvolupament de les competències emocionals de l'alumnat.
Des de la creació i la seva posterior utilització del Qüestionari d'Educació Emocional (Álvarez et al., 2001; Martínez Olmo i Pérez Escoda, 2001) com a instrument específic d'avaluació gairebé exclusiu en aquest camp, hem anat evolucionant en el concepte mateix d'avaluació per apropar-nos a visions més properes a les que Marín i Rodríguez (2001) proposen per al diagnòstic i l'orientació en contextos "postmoderns". D'aquesta manera s'ha passat de disposar d'un únic instrument, fonamentalment quantitatiu, a necessitar altres tècniques de caràcter qualitatiu. Això ha comportat la necessitat de comprendre que cal tenir present que la realitat es configura a si mateixa també en el moment de dissenyar el model amb què serà avaluada. Per aquest motiu, en aquest article presentem una tècnica d'avaluació que, a més d'aportar informació consistent per emetre judicis i prendre decisions, també propicia la participació, la reflexió i l'orientació per part dels mateixos implicats. Es tracta de l'avaluació estratègica de 360 ​​º.

 


Rafel Bisquerra