Articles

Característiques de l'avaluació de 360 ​​º

El feedback de 360 ​​º, també conegut com a avaluació de 360 ​​graus, consisteix en avaluar les competències d'una persona (participant) utilitzant diverses fonts (observadors). Per a això s'utilitza un qüestionari que permet que un individu obtingui, en unes condicions que respectin la confidencialitat: a) una autodescripció de les seves competències, b) una descripció de les seves competències realitzada per altres persones que el coneixen, c) una presentació d'aquestes informacions que permeti tant la comparació d'aquestes descripcions entre si, com de la seva autodescripció (Lévy- Leboyer, 2000: 11, 138). L'objectiu és afavorir la posada en pràctica d'activitats de desenvolupament de competències.
Aquesta tècnica es va començar a utilitzar a mitjan dels anys vuitanta principalment per avaluar les competències dels executius d'alt nivell. Només a finals dels noranta i principis del segle XXI s'ha produït una difusió d'experiències, instruments, investigacions i obres sobre el feedback 360 º (Lepsinger i Lucia, 1997; Waltman i Atwater, 1998; Lévy-Leboyer, 2000), que ha arribat a la formació professional ia la psicopedagogia. Ara presentem una aplicació a l'educació emocional.
La informació obtinguda amb aquesta tècnica, igual que altres que interpreten i avaluen el comportament d'una persona, és important perquè: a) són observacions més realistes que l'autoinforme, b) és important saber com ens perceben els altres, tinguin raó o no , ja que la percepció dels altres influeix en el propi comportament, c): si l'opinió dels altres és inexacta convé saber-ho, pensar en els motius que expliquen aquests errors perceptius i rectificar perquè la seva opinió sigui correcta (Waldman i Atwater, 1998).
La autodescripció de les pròpies competències a través de l'autoinforme pot seguir el format tradicional de qüestionari. El mateix respecte a la descripció realitzada per altres persones, però en aquest cas, l'anàlisi de dades permet tenir una visió més objectiva a partir de la intersubjectivitat. Es considera que la descripció per part d'altres persones ha de ser feta un mínim de tres persones diferents. En el nostre cas poden ser companys o professors. Es procura que hi hagi com a mínim dos companys i dos professors, la qual cosa suposa un mínim de quatre varoraciones per a cada subjecte, sense comptar l'autovaloració, encara millor que siguin com a mínim tres de cada categoria. Com més gran és la suma de subjectivitats, permet una major aproximació a l'objectivitat intersubjectiva.
La comparació dels resultats és, potser, la part més nova d'aquesta tècnica, a la qual ens referim a la part de l'anàlisi de dades d'aquest article. En general consisteix a posar sobre un mateix eix de coordenades les gràfiques que resumeixen les valoracions de les diferents fonts d'informació (per exemple: alumnat, professorat, el propi subjecte).
En aplicar l'avaluació de 360 ​​º és important ser rigorós en alguns aspectes metodològics. Per exemple a verificar les qualitats mètriques de l'instrument, sabent que l'alfa de Cronbach és un bon indicador de la fiabilitat, convé aplicar una prova pilot, que s'anirà perfeccionant fins a aconseguir que el qüestionari assoleixi un nivell acceptable de fiabilitat.
Com es trien els observadors? Hi ha moltes maneres de fer-ho: l'atzar, membres de la família, persones que ocupen un rang superior, etc. Lévy-Leboyer (2000: 23) argumenta que una bona forma de fer-ho és deixar triar al participant. En un feedback de 360 ​​º es distingeix entre "observador", que és el que avalua, i "participant", la persona avaluada. Cal informar tant als observadors com als participants de: a) objectius que es pretenen amb l'avaluació de 360 ​​º, b) com s'utilitzarà la informació obtinguda, c) com emplenar el qüestionari, d) com es calculen els resultats; i ) com es garanteix l'anonimat dels observadors si es dóna el cas.

 


Rafel Bisquerra