Blog

Por i ansietat

por-ansietat-pujolA les portades dels diaris del 29 de de gener surt el titular “Jordi Pujol no va regularitzar els diners per por”. El Diccionari de Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans diu que la por és el torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en presència d’un perill real o imaginari.

Aquí es fica en el mateix sac un perill real o imaginari. I aquesta confusió pot tenir conseqüència greus com en el cas que ens ocupa. Entre els estudiosos de les emocions la por s’entén com l’emoció que s’experimenta d’avant un perill real i imminent que es viu com devastador i que posa en perill la salut i la pròpia vida o la d’altres persones. Mentre que l’ansietat és imaginària, resultat del pensament sobre possibles perills.

La distinció és important, ja que la resposta que cal donar és distinta. Davant la por cal fugir per evitar el perill. Només té sentit enfrontar-s’hi per intentar salvar la vida d’altres persones o la pròpia quan no queda més remei. Davant l’ansietat cal afrontar-la.

En el llenguatge col•loquial no es distingeix, de tal forma que es diu por quan en realitat estem parlant d’ansietat. Això passa en “por dels exàmens”, “por a la crítica”, “por escènica”, “por de fer el ridícul”, “por del que diran”, etc. En aquests casos no es posa en perill la pròpia vida. Per tant no es por sinó ansietat. Per tant resposta apropiada no és fugir, sinó afrontar la situació.

Si no tenim clara la distinció, l’ansietat ens pot ofuscar la por. Passa, per exemple, en adolescents que es troben en un grup on es crea un clima favorable per adoptar comportaments de risc (indisciplina, violència, vandalisme, consum de drogues, conducció temerària, etc.). En aquests casos pot pesar més l’ansietat social a no ser acceptat pel grup que la por de les conseqüències. En persones amb competències emocionals hauria de ser al revés.
Una persona tan eminent com Jordi Pujol hauria d’haver “afrontat” la situació, com a resposta pròpia de l’ansietat, en lloc del comportament d’evitació propi de la por. Si aquesta confusió ha passat a tan alt mandatari, què no deu passar a la resta dels mortals? Si Jordi Pujol hagués fet un curs d’educació emocional, potser no hauria comés aquest error.

Segurament aquesta afirmació semblarà exagerada als lectors. El motiu és reclamar una educació emocional generalitzada en el sistema educatiu; però també en les persones adultes i en els polítics. Tal vegada això podria contribuir a evitar errors que s’estan produint.