Por Rafael Bisquerra

L’autonomia emocional es pot entendre com un concepte ampli que inclou un conjunt de característiques i elements relacionats amb l’autogestió personal, entre les quals hi ha l’autoestima, actitud positiva davant la vida, responsabilitat, capacitat per analitzar críticament les normes socials , la capacitat per buscar ajuda i recursos, així com l’autoeficàcia emocional. Com microcompetències inclou  les seguents:

Autoestima. – Significa tenir una imatge positiva de si mateix; estar satisfet de si mateix, i mantenir bones relacions amb si mateix. L’autoestima té una llarga tradició en investigació i en educació.

Automotivació. – És la capacitat d’automotivar i implicar-se emocionalment en activitats diverses de la vida personal, social, professional, de temps lliure, etc. Motivació i emoció van de la mà. Automotivarse  és essencial per donar un sentit a la vida.

Autoeficàcia emocional. – És la percepció que s’és capaç (eficaç) en les relacions socials i personals gràcies a les competències emocionals. L’individu es percep a si mateix amb capacitat per a sentir-se com desitja; per generar les emocions que necessita. L’autoeficàcia emocional significa que s’accepta la pròpia experiència emocional, tant si és única i excèntrica com si és culturalment convencional, i aquesta acceptació està d’acord amb les creences de l’individu sobre el que constitueix un balanç emocional desitjable. En cas contrari, l’individu està en condicions de regular i canviar les pròpies emocions per fer-les més efectives en un context determinat. Es viu d’acord amb la pròpia “teoria personal sobre les emocions” quan es demostra autoeficàcia emocional, que està d’acord amb els propis valors morals.

Responsabilitat. – És la capacitat per respondre dels propis actes. És la intenció d’implicar-se en comportaments segurs, saludables i ètics. Assumir la responsabilitat en la presa de decisions. Davant la decisió de quines actituds (positives o negatives) vaig a adoptar davant la vida, en virtut de l’autonomia i llibertat, decidir amb responsabilitat, sabent que en general el més efectiu és adoptar una actitud positiva.

Actitud positiva. – És la capacitat per decidir que vaig a adoptar una actitud positiva davant la vida. Tot i que sempre sobraran els motius perquè l’actitud sigui negativa. Saber que en situacions extremes, l’heroic és adoptar una actitud positiva, encara que costi. Sempre que sigui possible manifestar optimisme i mantenir actituds d’amabilitat i respecte als altres. Per extensió, l’actitud positiva repercuteix en la intenció de ser bo, just, caritatiu i compassiu.

Anàlisi crítica de normes socials. – És la capacitat per avaluar críticament els missatges socials, culturals i dels mass media, relatius a normes socials i comportaments personals. Això té sentit de cara a no adoptar els comportaments estereotipats propis de la societat irreflexiva i acrítica. L’autonomia ha d’ajudar a avançar cap a una societat més conscient, lliure, autònoma i responsable.

Resiliència . – És la capacitat que té una persona per enfrontar-se amb èxit a unes condicions de vida summament adverses (pobresa, guerres, orfandat, etc.).