Por Rafael Bisquerra
L’esperit d’una època de vegades es denomina com Zeitgeist, que és una paraula d’origen alemany, d’ús en diverses llengües, que s’utilitza per expressar la tendència intel·lectual o clima cultural, de vegades apassionada, que caracteritza un moment donat. El Zeitgeist de mitjans dels noranta era favorable a l’emocional.
Com a conseqüència de l’obra de Goleman (1995), la intel·ligència emocional ha ocupat les pàgines dels principals diaris i revistes de tot el món, incloent la portada de la revista Time (Gibbs, 1995). Aquest mateix any, el terme Emotional intelligence va ser seleccionat com a expressió més útil de 1995 per l’American Dialect Society (1995). A partir de mitjans dels noranta es van multiplicant les publicacions sobre el tema, tant en revistes especialitzades, com en cursos, obres de divulgació, diaris i revistes. Hi ha un autèntic “boom” a partir dels anys dos mil. Aquesta és la part de divulgació del tema, que de vegades ha produït malentesos, crítiques i reaccions, fent que el terme intel · ligència emocional sigui controvertit. Però tot això contribueix a justificar que es pugui parlar del moviment de la intel · ligència emocional com Zeitgeist.
Aquesta Zeitgeist condueix a observar uns canvis importants en la conceptualització social de les relacions entre emoció i raó. Les obres de Matthews (1997) i Dalgleish i Power (1999), entre altres, són un indicador de la necessària complementarietat entre cognició i emoció. Això suposa un canvi important respecte a la forma tradicional de pensament sobre aquests conceptes.
Els canvis conceptuals i de mentalitat (Zeitgeist) són tant, que es pot parlar de revolució en el pensament social. Hi ha elements que indueixen a pensar que a partir d’en l’última meitat dels anys noranta s’ha iniciat una revolució emocional, que afecta la psicologia, l’educació ia la societat en general.
Algunes manifestacions d’aquesta revolució, a més del que portem exposat, són: 1) l’augment d’estudis i publicacions relacionades amb les emocions en psicologia, que ha seguit un augment exponencial entre 1995 i 2005; 2) la implicació de la neurociència en l’estudi del cervell emocional, que ha produït més de 25.000 articles en la dècada dels noranta i el desenvolupament d’organismes especialitzats en el tema, com l’Institut de Recerca sobre Emocions i Salut de la Universitat de Wisconsin, dirigit per Ned Kalin , tot això ha fet que es parli de la “dècada del cervell” (El País, 1999.09.05: 42-44), 3) l’enorme difusió que ha tingut l’obra de Daniel Goleman, La intel · ligència emocional (1995 ); 4) l’aplicació de la intel · ligència emocional a les organitzacions a través de cursos i llibres; 5) l’aplicació de la intel · ligència emocional a l’educació a través de l’educació emocional; 6) la consideració de les emocions positives des d’una perspectiva de salutogènesi, la qual cosa ha contribuït a la constitució de la psicologia positiva en l’any 2000; 7) la presa de consciència per part d’un sector cada vegada més gran d’educadors de com tot això ha d’incidir en la pràctica educativa; 8) la publicació de números monogràfics sobre el tema en revistes especialitzades, com ara el monogràfic de Emotion el 2001, Ansietat i Estrès, el 2006, Psicothema també el 2006, etc.
Totes aquestes manifestacions, juntament amb altres, suggereixen insistentment que la revolució emocional arribi a la pràctica educativa. La societat i les persones que viuen en un moment donat constitueixen un pas entre el passat i el futur. L’evolució impulsa a crear un futur que faci irreconeixible el passat. L’educació pot jugar un paper important en aquests processos de transformació ideològica. Des de la revolució emocional es tracta d’imaginar metes orientades cap a la estructuració futura de la societat de tal manera que possibilitin un món més intel · ligent i més feliç. Això implica a les persones, considerades individualment, però també a la societat en general. La confluència de les dues forces (persona i societat) pot constituir una revolució més transcendental per al benestar i la qualitat de vida que les revolucions industrial, tecnològica o informàtica. Aquesta és una crida a l’esforç col · lectiu, ja que són les persones qui han de dur-la a terme. Aquest llibre pot considerar-se com un gra de sorra més en aquesta línia.
