Por Rafael Bisquerra

Si preguntem a mares i pares què és el que més desitgen per als seus fills i filles, la resposta es pot resumir en: «que siguin feliços». Les investigacions sobre el benestar emocional (felicitat) en els darrers anys han aportat coneixements que s’han de posar a disposició de la societat. La implicació educativa que d’això es deriva és el desenvolupament de competències emocionals per a la construcció de l’benestar, la qual cosa ens situa en la finalitat de l’educació.
Molts problemes personals i socials tenen un substrat emocional important que convé atendre des de l’educació. L’educació emocional té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals, que és el tema nuclear d’aquest llibre. Entre aquestes competències contemplem la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia emocional, les competències socials i les habilitats de vida per a la construcció de l’benestar emocional, tant en la dimensió personal com social.

El “analfabetisme emocional” es relaciona amb la prevalença d’ansietat, estrès, depressió, consum de drogues, violència, assetjament escolar, maltractament, comportaments de risc, etc. Les competències emocionals són un factor de prevenció genèrica d’aquestes problemàtiques, al mateix temps que un dinamitzador absolutament necessari de la formació integral de la persona.

L’educació ha d’atendre les noves necessitats de la societat i de les persones, i atendre-les en tota la seva complexitat. Per tant, no s’ha de limitar exclusivament a el desenvolupament cognitiu, sinó incorporar tots els aspectes que complementen i conformen aquesta educació (emocional, social, moral, ètic, etc.). En aquest llibre ens centrem en la dimensió emocional, amb la intenció de sensibilitzar el professorat, ia la societat en general, de la seva importància i de la necessitat d’integrar les seves propostes en les orientacions didàctiques de l’currículum i en la praxi educativa.