Por Rafael Bisquerra
Els conceptes complexos, com l’educació emocional, no poden descriure en una definició breu. És un marc ampli del que permet la seva conceptualització. Al llarg d’aquesta obra es pretén oferir pistes per poder conceptualitzar l’educació emocional. Tenint això present, i només amb la intenció de tenir un punt de referència, ens atrevim a resumir l’educació emocional en els següents termes: procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdós els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per a això es proposa el desenvolupament de coneixements i habilitats sobre les emocions a fi de capacitar l’individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.
L’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha de ser present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida. L’educació emocional té un enfocament del cicle vital. Al llarg de tota la vida es poden produir conflictes que afecten l’estat emocional i que requereixen una atenció psicopedagògica.
L’educació emocional és una forma de prevenció primària inespecífica, consistent a intentar minimitzar la vulnerabilitat a les disfuncions o prevenir la seva ocurrència. Quan encara no hi ha disfunció, la prevenció primària tendeix a confluir amb l’educació per maximitzar les tendències constructives i minimitzar les destructives. Els nens i joves necessiten, en el seu desenvolupament cap a la vida adulta, que se’ls proporcionin recursos i estratègies per enfrontar-se amb les inevitables experiències que la vida ens depara. En definitiva es tracta de capacitar totes les persones perquè adoptin comportaments que tinguin present els principis de prevenció i desenvolupament humà. Aquí la prevenció està en el sentit de prevenir problemes com a conseqüència de pertorbacions emocionals. Se sap que tenim pensaments autodestructius i comportaments inapropiats com a conseqüència d’una manca de control emocional, cosa que pot conduir, en certes ocasions, al consum de drogues, conducció temerària, anorèxia, comportaments sexuals de risc, violència, angoixa, ansietat, estrès, depressió , suïcidi, etc. L’educació emocional es proposa contribuir a la prevenció d’aquests efectes. D’altra banda es proposa el desenvolupament humà, és a dir, el desenvolupament personal i social, o dit d’una altra manera: el desenvolupament de la personalitat integral de l’individu. Això inclou el desenvolupament de la intel · ligència emocional i la seva aplicació en les situacions de la vida. Per extensió això implica fomentar actituds positives davant la vida, habilitats socials, empatia, etc., Com a factors de desenvolupament de benestar personal i social. L’educació emocional té com a objecte el desenvolupament de les competències emocionals, de la mateixa manera com es pot relacionar la intel · ligència acadèmica com el rendiment acadèmic. La intel·ligència és una aptitud, el rendiment és el que un aconsegueix, la competència indica en quina mesura el rendiment s’ajusta a uns patrons determinats. De forma anàloga es pot considerar que la intel·ligència emocional és una capacitat (que inclou aptitud i habilitat), el rendiment emocional representaria l’aprenentatge. Es dóna competència emocional quan un ha assolit un determinat nivell de rendiment emocional (Mayer i Salovey, 1997; Saarni, 1988).
La competència emocional està en funció de les experiències vitals que un ha tingut, entre les quals hi ha les relacions familiars, amb els companys, escolars, etc. La hipòtesi que plantegem és la possibilitat de potenciar la competència emocional de forma sistemàtica mitjançant processos educatius. Al llarg d’aquest treball s’intenta aportar més elements que permetin comprendre millor el concepte d’educació emocional, els seus objectius i finalitats, els seus fonaments, la seva justificació i necessitat, els seus continguts, etc.
L’educació emocional suposa passar de la educació afectiva a l’educació de l’afecte. Fins ara la dimensió afectiva en educació o educació afectiva s’ha entès com educar posant afecte en el procés educatiu. Ara es tracta d’educar l’afecte, és a dir, d’impartir coneixements teòrics i pràctics sobre les emocions.
