Por Rafael Bisquerra
Els continguts de l’educació emocional tenen el propòsit d’aconseguir uns objectius que es deriven del marc teòric que hem presentat en els capítols precedents. Recollint tot el que antecedeix podem dir que el que suggereixen les investigacions és que per augmentar la felicitat el que es pot fer és: millorar les relacions socials, trobar una feina que sigui intrínsecament satisfactori, mantenir bones relacions amb els companys de feina, aprofitar el temps lliure de forma satisfactòria. I per descomptat fer tot el possible per conservar la salut.
Per millorar les relacions socials sol ser efectiu el desenvolupament d’habilitats socials. La qual cosa pot tenir una incidència sobre la vida familiar, el matrimoni, els amics, companys de feina, veïns i relacions socials en general. Tot això són fonts importants de benestar.
El treball satisfactori és una altra font de felicitat. Una orientació professional que consideri la persona humana en la seva globalitat i complexitat pot ser un factor important en la satisfacció professional.
El mateix podem dir del temps lliure. Avui dia l’orientació en el temps lliure i la pedagogia de l’oci són vies d’intervenció amb grans perspectives de futur.
La salut gairebé es pot considerar com un requisit “sine qua non” per al benestar emocional. Per això la salut ha de ser present, com un element essencial, en l’educació emocional.
Les habilitats de vida (life skills) i les habilitats per afrontar situacions de conflicte (coping skills) s’han de considerar com a recursos que tota persona hauria dominar per superar les crisis i conflictes que la vida ofereix. En aquest marc té cabuda l’entrenament assertiu, el canvi d’atribució causal, la relaxació, la reestructuració cognitiva, etc.
El donar sentit a la vida és un altre factor positiu. Les aportacions de la logoteràpia de V. Frankl, utilitzades en una dimensió preventiva i de desenvolupament, poden ser altament suggerents per potenciar aquesta dimensió.
Entre els components que s’haurien d’incloure en un programa d’educació emocional hi ha les següents:
1. Dinàmica de grups. – L’habilitat essencial del líder implica iniciar i coordinar els esforços d’un grup de gent.
2. Negociar solucions. – Prevenir conflictes, solució de conflictes socials i fer de mediador són funcions essencials en les relacions interpersonals.
3. Connexió personal. – Les propostes de Carl Rogers, amb l’empatia en primer lloc, faciliten les trobades d’amics, familiars, laborals, etc. Per als educadors és una habilitat indispensable.
4. Anàlisi social. – Ser capaç de detectar i tenir una visió dels sentiments, motivacions i preocupacions dels altres, ajuda a intimar i mantenir bones relacions.
Goleman cita set ingredients de la capacitat d’aprendre, tots ells relacionats amb la intel · ligència emocional (p. 193-194):
1. Autoconfiança. – Un sentit de control i maneig del propi cos i del comportament que es deriva, sentir que és més probable l’èxit que el fracàs en el que vagi a emprendre, alhora que sentir que els adults són d’ajuda.
2 . Curiositat. – Sentir de buscar i conèixer coses és positiu i satisfactori.
3. Intencionalitat. – El desig i la capacitat de tenir un impacte, i actuar en aquesta direcció de forma persistent. Això es relaciona amb un sentit de competència i de ser efectiu.
4. Autocontrol. – L’habilitat de modular i controlar les pròpies accions, de forma apropiada a l’edat. Un sentit de control intern.
5. Relacions. – L’habilitat d’implicar-se amb altres, sentir-se comprès i comprendre els altres.
6. Capacitat de comunicar. – El desig i l’habilitat d’intercanviar idees, sentiments i conceptes amb altres.
7. Cooperació. – L’habilitat d’equilibrar les necessitats personals amb les dels altres en una activitat de grup.
Altres aspectes a tenir presents són la introspecció, relaxació, meditació, mindfullness, respiració, imaginació emotiva, reestructuració cognitiva, canvi d’atribució causal, simulació, entrenament d’habilitats, role playing, dinàmiques de grups, jocs, etc.
En resum, els continguts de l’educació emocional giren entorn del coneixement de les pròpies emocions, el maneig i control emocional, el coneixement de les emocions dels altres, la utilització de les emocions com a factor per automotivar, la prevenció de els efectes perjudicials de les emocions negatives, la potenciació de les emocions positives, l’aplicació d’aquests coneixements en les relacions interpersonals, a la feina, en la vida social, en els moments de conflicte, etc.
