Por Rafael Bisquerra
La publicació de Emotional Intelligence de Daniel Goleman (1995) significa una difusió sense precedents d’un concepte que fins aleshores havia passat desapercebut. Aquest llibre es converteix en un best seller a molts idiomes. A partir de mitjans dels noranta, la intel · ligència emocional és un tema d’interès general per part de la societat, de manera que comencen a aparèixer articles (primer en revistes de divulgació i després en les científiques) i llibres sobre el tema. Per Goleman (1995: 43-44) la intel·ligència emocional consisteix en:
1) Conèixer les pròpies emocions: El principi de Sòcrates “coneix-te a tu mateix “es refereix a aquesta peça clau de la intel · ligència emocional: tenir consciència de les pròpies emocions; reconèixer un sentiment en el moment en què ocorre. Una incapacitat en aquest sentit ens deixa a mercè de les emocions incontrolades.
2) Manejar les emocions: L’habilitat per manejar els propis sentiments per tal que s’expressin de forma apropiada es fonamenta en la presa de consciència de les pròpies emocions. L’habilitat per suavitzar expressions d’ira, fúria o irritabilitat és fonamental en les relacions interpersonals.
3) Motivar-se a si mateix: Una emoció tendeix a impulsar cap a una acció. Per això, emoció i motivació estan íntimament interrelacionats. Encaminar les emocions, i la motivació conseqüent, cap a l’assoliment d’objectius és essencial per donar atenció, automotivar, manejar i realitzar activitats creatives. L’autocontrol emocional comporta a demorar gratificacions i dominar la impulsivitat, la qual cosa sol ser present en l’assoliment de molts objectius. Les persones que posseeixen aquestes habilitats tendeixen a ser més productives i efectives en les activitats que emprenen.
4) Reconèixer les emocions dels altres: Un do de gents fonamental és l’empatia, la qual es basa en el coneixement de les pròpies emocions. L’empatia és la base de l’altruisme. Les persones empàtiques sintonitzen millor amb les subtils senyals que indiquen el que els altres necessiten o desitgen. Això les fa apropiades per a les professions de l’ajuda i serveis en sentit ampli (professors, orientadors, pedagogs, psicòlegs, psicopedagogs, metges, advocats, experts en vendes, etc.).
5) Establir relacions : L’art d’establir bones relacions amb els altres és, en gran manera, l’habilitat de manejar les emocions dels altres. La competència social i les habilitats que comporta, són la base del lideratge, popularitat i eficiència interpersonal. Les persones que dominen aquestes habilitats socials són capaços d’interactuar de forma suau i efectiva amb els altres.